calmés

Voir aussi : calmes

Français

Forme de verbe

Voir la conjugaison du verbe calmer
Participe	Présent
	Passé
		(masculin pluriel) calmés

calmés \kal.me\

1. Participe passé masculin pluriel du verbe calmer.

Anagrammes

→ Modifier la liste d’anagrammes

• calems
• clames, clamés
• clamse, clamsé
• macles, maclés
• Mascle
• mélacs
• mescal
• scalme

Espagnol

Forme de verbe

Voir la conjugaison du verbe calmar
Subjonctif	Présent	que (yo) calmés
		que (tú) calmés
		que (vos) calmés
		que (él/ella/usted) calmés
		que (nosotros-as) calmés
		que (vosotros-as) calmés
		que (os) calmés
		(ellos-as/ustedes) calmés
	Imparfait (en -ra)	que (yo) calmés
		que (tú) calmés
		que (vos) calmés
		que (él/ella/usted) calmés
		que (nosotros-as) calmés
		que (vosotros-as) calmés
		que (os) calmés
		(ellos-as/ustedes) calmés
	Imparfait (en -se)	que (yo) calmés
		que (tú) calmés
		que (vos) calmés
		que (él/ella/usted) calmés
		que (nosotros-as) calmés
		que (vosotros-as) calmés
		que (os) calmés
		(ellos-as/ustedes) calmés
	Futur	que (yo) calmés
		que (tú) calmés
		que (vos) calmés
		que (él/ella/usted) calmés
		que (nosotros-as) calmés
		que (vosotros-as) calmés
		que (os) calmés
		(ellos-as/ustedes) calmés

calmés \kalˈmes\

1. Deuxième personne du singulier (vos) du présent du subjonctif de calmar.

Prononciation

• Madrid : \kalˈmes\
• Séville : \kalˈmeh\
• Mexico, Bogota : \k(a)lˈmes\
• Santiago du Chili, Caracas : \kalˈmeh\
• Montevideo, Buenos Aires : \kalˈmes\