ultimés

Voir aussi : ultimes

Espagnol

Forme de verbe

Voir la conjugaison du verbe ultimar
Subjonctif	Présent	que (yo) ultimés
		que (tú) ultimés
		que (vos) ultimés
		que (él/ella/usted) ultimés
		que (nosotros-as) ultimés
		que (vosotros-as) ultimés
		que (os) ultimés
		(ellos-as/ustedes) ultimés
	Imparfait (en -ra)	que (yo) ultimés
		que (tú) ultimés
		que (vos) ultimés
		que (él/ella/usted) ultimés
		que (nosotros-as) ultimés
		que (vosotros-as) ultimés
		que (os) ultimés
		(ellos-as/ustedes) ultimés
	Imparfait (en -se)	que (yo) ultimés
		que (tú) ultimés
		que (vos) ultimés
		que (él/ella/usted) ultimés
		que (nosotros-as) ultimés
		que (vosotros-as) ultimés
		que (os) ultimés
		(ellos-as/ustedes) ultimés
	Futur	que (yo) ultimés
		que (tú) ultimés
		que (vos) ultimés
		que (él/ella/usted) ultimés
		que (nosotros-as) ultimés
		que (vosotros-as) ultimés
		que (os) ultimés
		(ellos-as/ustedes) ultimés

ultimés \ul.tiˈmes\

1. Deuxième personne du singulier (vos) du présent du subjonctif de ultimar.

Prononciation

• Madrid : \ul.tiˈmes\
• Séville : \ul.tiˈmeh\
• Mexico, Bogota : \ul.t(i)ˈmes\
• Santiago du Chili, Caracas : \ul.tiˈmeh\
• Montevideo, Buenos Aires : \ul.tiˈmes\