Définition, traduction, prononciation, anagramme et synonyme sur le dictionnaire libre Wiktionnaire.
| Voir la conjugaison du verbe renunciar
|
| Indicatif
|
Présent
|
(yo) renunció
|
| (tú) renunció
|
| (vos) renunció
|
| (él/ella/usted) renunció
|
| (nosotros-as) renunció
|
| (vosotros-as) renunció
|
| (os) renunció
|
| (ellos-as/ustedes) renunció
|
| Imparfait
|
(yo) renunció
|
| (tú) renunció
|
| (vos) renunció
|
| (él/ella/usted) renunció
|
| (nosotros-as) renunció
|
| (vosotros-as) renunció
|
| (os) renunció
|
| (ellos-as/ustedes) renunció
|
| Passé simple
|
(yo) renunció
|
| (tú) renunció
|
| (vos) renunció
|
| (él/ella/usted) renunció
|
| (nosotros-as) renunció
|
| (vosotros-as) renunció
|
| (os) renunció
|
| (ellos-as/ustedes) renunció
|
| Futur simple
|
(yo) renunció
|
| (tú) renunció
|
| (vos) renunció
|
| (él/ella/usted) renunció
|
| (nosotros-as) renunció
|
| (vosotros-as) renunció
|
| (os) renunció
|
| (ellos-as/ustedes) renunció
|
renunció \re.nunˈθjo\
- Troisième personne du singulier du passé simple de l’indicatif de renunciar.
