platònic
Étymologie
[modifier le wikicode]- Du latin Platonicus.
Adjectif
[modifier le wikicode]| Nombre | Singulier | Pluriel |
|---|---|---|
| Masculin | platònic \Prononciation ?\ |
platònics \Prononciation ?\ |
| Féminin | platònica \Prononciation ?\ |
platòniques \Prononciation ?\ |
platònic \Prononciation ?\ masculin
Nom commun
[modifier le wikicode]| Singulier | Pluriel |
|---|---|
| platònic \Prononciation ?\ |
platònics \Prononciation ?\ |
platònic \Prononciation ?\ masculin (pour une femme, on dit : platònica)
- Platonicien, disciple de Platon.
- Afirmaven els platònics que Aristòtil no creia que el món tingui un artífex, i els aristotèlics havien de donar una resposta provant que Aristòtil sí que pensava que el món té un agent i artífex; demostrarem la veritat en el moment escaient. — (Averrois (trad., préface et notes de Josep Puig Montada), L’ensorrament de l’Ensorrament. Barcelone : Publicacions de la Universitat autònoma de Barcelone ; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, coll. « Clàssics de l’Orient » no 2, 2005. 269 p. ; 20 cm. ISBN 84-490-2386-6 ; ISBN 84-8415-696-6. L’extrait cité se trouve en pages 175-176.)