mimés

Voir aussi : mimes, mîmes

Français

Forme de verbe

Voir la conjugaison du verbe mimer
Participe	Présent
	Passé
		(masculin pluriel) mimés

mimés \mi.me\

1. Participe passé masculin pluriel de mimer.

Espagnol

Forme de verbe

Voir la conjugaison du verbe mimar
Subjonctif	Présent	que (yo) mimés
		que (tú) mimés
		que (vos) mimés
		que (él/ella/usted) mimés
		que (nosotros-as) mimés
		que (vosotros-as) mimés
		que (os) mimés
		(ellos-as/ustedes) mimés
	Imparfait (en -ra)	que (yo) mimés
		que (tú) mimés
		que (vos) mimés
		que (él/ella/usted) mimés
		que (nosotros-as) mimés
		que (vosotros-as) mimés
		que (os) mimés
		(ellos-as/ustedes) mimés
	Imparfait (en -se)	que (yo) mimés
		que (tú) mimés
		que (vos) mimés
		que (él/ella/usted) mimés
		que (nosotros-as) mimés
		que (vosotros-as) mimés
		que (os) mimés
		(ellos-as/ustedes) mimés
	Futur	que (yo) mimés
		que (tú) mimés
		que (vos) mimés
		que (él/ella/usted) mimés
		que (nosotros-as) mimés
		que (vosotros-as) mimés
		que (os) mimés
		(ellos-as/ustedes) mimés

mimés \miˈmes\

1. Deuxième personne du singulier (vos) du présent du subjonctif de mimar.

Prononciation

• Madrid : \miˈmes\
• Séville : \miˈmeh\
• Mexico, Bogota : \miˈmes\
• Santiago du Chili, Caracas : \miˈmeh\
• Montevideo, Buenos Aires : \miˈmes\