Définition, traduction, prononciation, anagramme et synonyme sur le dictionnaire libre Wiktionnaire.
| Voir la conjugaison du verbe justiciar
|
| Indicatif
|
Présent
|
(yo) justició
|
| (tú) justició
|
| (vos) justició
|
| (él/ella/usted) justició
|
| (nosotros-as) justició
|
| (vosotros-as) justició
|
| (os) justició
|
| (ellos-as/ustedes) justició
|
| Imparfait
|
(yo) justició
|
| (tú) justició
|
| (vos) justició
|
| (él/ella/usted) justició
|
| (nosotros-as) justició
|
| (vosotros-as) justició
|
| (os) justició
|
| (ellos-as/ustedes) justició
|
| Passé simple
|
(yo) justició
|
| (tú) justició
|
| (vos) justició
|
| (él/ella/usted) justició
|
| (nosotros-as) justició
|
| (vosotros-as) justició
|
| (os) justició
|
| (ellos-as/ustedes) justició
|
| Futur simple
|
(yo) justició
|
| (tú) justició
|
| (vos) justició
|
| (él/ella/usted) justició
|
| (nosotros-as) justició
|
| (vosotros-as) justició
|
| (os) justició
|
| (ellos-as/ustedes) justició
|
justició \xus.tiˈθjo\
- Troisième personne du singulier du passé simple de l’indicatif de justiciar.
