hirmés

Espagnol

Forme de verbe

Voir la conjugaison du verbe hirmar
Subjonctif	Présent	que (yo) hirmés
		que (tú) hirmés
		que (vos) hirmés
		que (él/ella/usted) hirmés
		que (nosotros-as) hirmés
		que (vosotros-as) hirmés
		que (os) hirmés
		(ellos-as/ustedes) hirmés
	Imparfait (en -ra)	que (yo) hirmés
		que (tú) hirmés
		que (vos) hirmés
		que (él/ella/usted) hirmés
		que (nosotros-as) hirmés
		que (vosotros-as) hirmés
		que (os) hirmés
		(ellos-as/ustedes) hirmés
	Imparfait (en -se)	que (yo) hirmés
		que (tú) hirmés
		que (vos) hirmés
		que (él/ella/usted) hirmés
		que (nosotros-as) hirmés
		que (vosotros-as) hirmés
		que (os) hirmés
		(ellos-as/ustedes) hirmés
	Futur	que (yo) hirmés
		que (tú) hirmés
		que (vos) hirmés
		que (él/ella/usted) hirmés
		que (nosotros-as) hirmés
		que (vosotros-as) hirmés
		que (os) hirmés
		(ellos-as/ustedes) hirmés

hirmés \iɾˈmes\

1. Deuxième personne du singulier (vos) du présent du subjonctif de hirmar.

Prononciation

• Madrid : \iɾˈmes\
• Séville : \iɾˈmeh\
• Mexico, Bogota : \iɾˈmes\
• Santiago du Chili, Caracas : \iɾˈmeh\
• Montevideo, Buenos Aires : \iɾˈmes\