desparramés

Voir aussi : desparrames

Espagnol

Forme de verbe

Voir la conjugaison du verbe desparramar
Subjonctif	Présent	que (yo) desparramés
		que (tú) desparramés
		que (vos) desparramés
		que (él/ella/usted) desparramés
		que (nosotros-as) desparramés
		que (vosotros-as) desparramés
		que (os) desparramés
		(ellos-as/ustedes) desparramés
	Imparfait (en -ra)	que (yo) desparramés
		que (tú) desparramés
		que (vos) desparramés
		que (él/ella/usted) desparramés
		que (nosotros-as) desparramés
		que (vosotros-as) desparramés
		que (os) desparramés
		(ellos-as/ustedes) desparramés
	Imparfait (en -se)	que (yo) desparramés
		que (tú) desparramés
		que (vos) desparramés
		que (él/ella/usted) desparramés
		que (nosotros-as) desparramés
		que (vosotros-as) desparramés
		que (os) desparramés
		(ellos-as/ustedes) desparramés
	Futur	que (yo) desparramés
		que (tú) desparramés
		que (vos) desparramés
		que (él/ella/usted) desparramés
		que (nosotros-as) desparramés
		que (vosotros-as) desparramés
		que (os) desparramés
		(ellos-as/ustedes) desparramés

desparramés \des.pa.raˈmes\

1. Deuxième personne du singulier (vos) du présent du subjonctif de desparramar.

Prononciation

• Madrid : \des.pa.raˈmes\
• Séville : \deh.pa.raˈmeh\
• Mexico, Bogota : \d(e)s.pa.raˈmes\
• Santiago du Chili, Caracas : \deh.pa.raˈmeh\
• Montevideo, Buenos Aires : \deh.pa.raˈmes\