dissidència

Catalan

(XIX^e siècle) Dérivé du latin dissidentia.


Singulier	Pluriel
dissidència \Prononciation ?\	dissidències \Prononciation ?\

dissidència \Prononciation ?\ féminin

Dissidence.
- La dissidència teològica siríaca va tenir greus conseqüències en el camp filosòfic, igual que la irresistible difusió del nestorianisme entre els cristians de l’imperi sassànida. — (Alain de Libera (traduit par Guillem Calaforra), La filosofia medieval, page 35. Publicaciones de la Universitat de València, 2007.)
  La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
Dissension.
- Les dissidències entre els diferents grups catòlics passaven sovint a la premsa d'esquerra. — (Francesc Vidal i Barraquer, Esglesia i Estat durant la Segona republica espanyola: 1931-1936. 14 d'abril - 21 de desembre de 1932, Volume 3, note n^o 16 en bas de la page 447. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, collection « Arxiu Vidal i Barraquer », 1977.)
  La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)